Mesurar la petjada de carboni ajuda a reduir costos i a gestionar millor cada actiu.

En l'ecosistema de l'allotjament turístic i els nous models de flex living, la sostenibilitat ha deixat de ser una etiqueta o un tema “d'imatge” per convertir-se en una qüestió de gestió.
Mesurar la petjada de carboni permet saber quin impacte genera una activitat i, sobretot, on s'estan concentrant les emissions. Això cobra una importància especial si tenim en compte que els edificis representen al voltant del 40% del consum energètic de la UE i el 36% de les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle relacionades amb l'energia.
La petjada de carboni mesura la quantitat de gasos d'efecte hivernacle que genera una activitat, organització, producte o servei. Normalment s'expressa en tones de CO₂ equivalent.
En el cas dels allotjaments, una part important d'aquestes emissions està relacionada amb el consum energètic dels immobles: electricitat, calefacció, climatització, aigua calenta, gas o equipament.
Més concretament, en el cas d'una empresa de lloguer vacacional o flex living, aquesta petjada pot venir de:

L'aprovació del Reial Decret 214/2025, de 18 de marçha marcat un abans i un després en el panorama estatal. El que abans era un registre voluntari per a la majoria d'organitzacions, ara incorpora obligacions concretes per a determinades empreses i entitats públiques, reforçant la transparència en el càlcul i la publicació de plans de reducció d'emissions.
Però, com afecta això realment una empresa de gestió d'actius o un operador de mitja estada?
Més enllà del compliment normatiu, mesurar la petjada de carboni aporta valor real a la gestió diària d'una cartera d'actius. Aquests són tres motius pels quals cada vegada més operadors l'estan incorporant a la seva estratègia.
Conèixer el volum d'emissions permet detectar consums anòmals, actius ineficients, contractes mal dimensionats o patrons d'ús que disparen la despesa. Per a un property manager, això pot marcar una diferència important en la rendibilitat de cada habitatge.
En allotjaments amb alta rotació, el consum energètic sol ser més difícil de controlar. Mesurar la petjada de carboni permet localitzar aquests problemes i prioritzar solucions.
A Espanya, el Reial Decret 214/2025 reforça el paper del registre de petjada de carboni, compensació i projectes d'absorció, i estableix obligacions de càlcul, publicació de petjada i plans de reducció per a determinades empreses i institucions.
Però, encara que moltes empreses de lloguer vacacional o flex living no estaran obligades de manera directa (especialment si són petites o mitjanes), la direcció del mercat és clara: més dades, més traçabilitat i més pressió per demostrar com es gestionen els impactes ambientals.
Algunes comunitats autònomes ja han avançat en aquesta línia. A les Balears, per exemple, la normativa turística incorpora mesures de sostenibilitat i circularitat per avançar cap a un impacte regeneratiu de l'activitat turística. La Comunitat Valenciana també compta amb una llei de canvi climàtic que busca impulsar una economia baixa en carboni, eficient en recursos i resilient al clima.
Els propietaris volen rendibilitat, però també control. Els inversors volen actius amb futur.
Un immoble amb consums alts, mala qualificació energètica o emissions elevades pot perdre atractiu davant d'un altre de més eficient. Això és especialment important en carteres de flex living, serviced apartments o lloguer de mitja estada, on els actius s'analitzen amb una lògica cada vegada més professional.
Mesurar la petjada de carboni permet presentar informació clara sobre el comportament de la cartera. I això canvia la conversa amb propietaris i inversors.
Per començar, no cal complicar-se la vida. El més important és construir una base de dades fiable i progressiva.
Una manera pràctica d'ordenar la petjada de carboni és diferenciar entre tres abastos:
Són les emissions generades directament per l'empresa. Per exemple, el consum de gas natural, gasoil o altres combustibles en habitatges, oficines o instal·lacions gestionades.
En allotjaments turístics i flex living, pot aplicar-se especialment a immobles amb calderes de gas, sistemes centralitzats o equips que consumeixen combustibles fòssils.
Inclou les emissions associades a l'electricitat consumida. Per a aquest sector, sol ser una de les parts més rellevants, perquè gran part del consum dels allotjaments depèn de l'electricitat: climatització, il·luminació, electrodomèstics, ACS elèctrica, equips electrònics, panys intel·ligents o sistemes de control.
Aquí és on la gestió de subministraments té un impacte directe.
És l'abast més ampli i complex. Pot incloure proveïdors de neteja, bugaderia, manteniment, transport, residus, compres, reformes, mobiliari o fins i tot desplaçaments associats a l'activitat.
Encara que per ara moltes pimes no estan obligades a registrar aquestes emissions, et recomanem que no abaixis la guàrdia. La Directiva Europea CSRD i les noves exigències de sostenibilitat estan empenyent les grans corporacions a reportar també les emissions de la seva cadena de valor (emissions de proveïdors) a partir del 2028.
Això significa que, si una empresa vol continuar sent proveïdora de grans grups o atraure inversió institucional, mesurar la seva petjada de carboni serà un requisit indispensable per mantenir relacions comercials amb els líders del mercat.

Un dels errors més habituals és pensar que mesurar la petjada de carboni exigeix començar amb un projecte enorme, car i complex. No té per què ser així.
Per a un operador de lloguer vacacional o flex living, el camí pot ser molt més pràctic.
El primer pas és tenir visibilitat sobre els consums. Sense dades de llum, gas, aigua o altres subministraments, qualsevol càlcul serà incomplet o poc fiable.
Aquí moltes empreses es troben amb el mateix problema: factures repartides entre proveïdors, contractes a nom de diferents propietaris, habitatges amb diferents comercialitzadores, canvis de titularitat, incidències, lectures estimades i poca traçabilitat.
Centralitzar aquesta informació permet construir una base sòlida per mesurar les emissions totals.
No n'hi ha prou amb saber quant consumeix l'empresa en total. Cal entendre què passa a cada immoble.
L'ideal és poder analitzar la informació per habitatge, edifici, propietari, ubicació, tipologia d'actiu o model d'estada. Això permet detectar patrons i comparar unitats similars.
Per exemple, dos apartaments de característiques semblants poden tenir consums molt diferents. Si un en consumeix molt més que l'altre, pot haver-hi un problema de tarifa, climatització, aïllament, equipament o ús.
Un cop centralitzades les dades, el següent pas és localitzar on es concentra la petjada.
En molts casos, els grans focus estaran en:
L'important no és només mesurar, sinó saber on actuar primer
Després de mesurar, toca reduir. Algunes mesures poden ser senzilles:
Reduir la petjada de carboni sol començar per millorar l'eficiència energètica. I en allotjaments turístics o flex living, això té un avantatge clar: moltes mesures d'eficiència també redueixen costos.
Menys consum energètic significa menys emissions, però també menys despesa operativa. En un sector on els marges poden veure's afectats per l'estacionalitat, la regulació, els costos de manteniment o la pressió competitiva, aquesta relació és especialment rellevant.
Si vols detectar oportunitats d'estalvi energètic als teus allotjaments pots descarregar el nostre informe sobre eficiència energètica i descobrir mesures pràctiques per reduir consum, costos i emissions a la teva cartera.

Per a moltes empreses del sector, el problema no és la falta de voluntat. És la falta de dades ordenades.
Els subministraments solen estar repartits entre diferents comercialitzadores, titulars, adreces i contractes. A això s'hi sumen altes i baixes freqüents, canvis d'inquilí o hoste, incidències, factures que arriben tard i actius amb realitats molt diferents.
Quan la informació està dispersa, mesurar la petjada de carboni esdevé lent, manual i poc escalable.
Aquí és on la digitalització cobra una importància especial. No només per estalviar temps en la gestió de subministraments, sinó per convertir aquesta gestió en una font de dades útil per al negoci.
AOkify creiem que la gestió de subministraments hauria de ser senzilla, àgil i digital. Per això, la nostra plataforma ajuda a centralitzar la gestió i a donar visibilitat sobre dades clau perquè property managers i operadors puguin prendre millors decisions.
Per a un property manager, recopilar factures de llum, aigua i gas de centenars d'unitats per calcular emissions és un malson operatiu. La nostra plataforma centralitza tota aquesta informació en un clic, permetent-te:
En Okify, som experts en tecnologia aplicada a la gestió de subministraments i entenem que el major obstacle per mesurar la petjada de carboni és la dispersió de les dades.
Agenda una demo i descobreix com Okify pot ajudar-te a centralitzar els teus subministraments i accedir a dades clau sobre consum i petjada de carboni.
Com hem vist, mesurar la petjada de carboni permet reduir costos, millorar l'eficiència energètica, anticipar-se a la regulació, respondre a noves exigències del mercat i reforçar la confiança amb propietaris, inversors i clients.
El sector està avançant cap a una gestió més professional, més transparent i més basada en dades. I en aquest camí, els subministraments tenen un paper clau.
Perquè mesurar la petjada de carboni no va només de complir amb una obligació. Va de gestionar millor, reduir ineficiències i construir carteres més preparades per al futur.